Sector Terciari


Classificació de les activitats

Serveis a les empreses: La majoria de les empreses encarreguen els seus serveis a unes altres empreses terciàries especialitzades.

Exemples: publicitat, recerca, la banca, finances, assegurances...

Serveis al consumidor: es relacionen amb el comerç al detall.

Comerç: definició: Consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Tipus de comerç: Comerç interior,comerç a l’engròs -> majoristes, Comerç al detall-> directament al públic i comerç exterior és el que fa un país amb uns altres països. Inclou tant les vendes de productes  nacionals o exportacions.

Turisme: és una de les activitats del sector terciari amb més creixement als països desenvolupats. 

Causes:  La generalització de la setmana laboral de cinc dies, les vacances pagades i les pensions de jubilació, la disponibilitat de més temps lliure i les millores en el transport. 

Problemes: Hi ha efectes positius del turisme, activa la construcció, l’aprenentatge d’altres llengües, contacte amb altres cultures ...

Desplaçaments: Segons la distància respecte als nuclis podem distingir:

-          Nucli turístic proper:  situat a 200 km de distància. Es l’habitual dels desplaçaments per als caps de setmana (se solen fer amb automòbil o amb tren).

-          Nucli turístic intermedis: situats fins a 2000 km del centre. Es concentra un gran nombre de persones que van de vacances amb automòbil, l’avió o el tren. Els llocs prioritaris son de sol i platja, encara que també de zones de muntanya.

-          Nuclis turístics llunyans: situat a partir de 2000km del centre. Inclou la majoria de viatges culturals i vacances a països tropicals. 

Serveis Socials:

Agrupen les activitats vinculades a l’administració, la educació i i la sanitat. Molts servis socials son de caràcter públic es a dir que es mantenen amb els diners recaptats a parit dels impostos que paga la societat.

Exemple: Sanitat, educació i justícia.

El nivell econòmic del país, determina el nombre i la quantitat dels seus serveis sanitaris,per això les diferencies entre el països es molt contrastada , entre els països rics i els pobres.

 Això també comporta en la mortalitat infantil, ja que ens països mes pobres hi ha mes morts de nadons, a causa de l’estil de vida que hi ha. Per exemple un dels països mes pobres del mon com es Afganistan hi ha un 165,0% de mortalitat infantil, a Espanya hi ha un 3,5% i  en el País que n’hi ha menys es a Suècia amb un 2,3%.

L’esperança de vida en un país també influeix molt, ja que com la gent mes gran es mes li cosa sobreviure i les condiciones de vida també afectes a això. L’ esperança de vida mes baixa que hi ha es a Afganistan amb 44 anys aproximadament, juntament amb això Afganistan es converteix en el país mes pobre i amb mes morts de gent ja que allà hi ha també un tan per cent molt elevat de mortalitat infantil, a Espanya l’esperança de vida es de uns 81 anys. Aquet cop on hi ha l’esperança de vida mes elevat es a Japó amb uns 83 anys.

Serveis de distribució:

Agrupen activitats relacionadespvf amb la circulació de persones.

Per exemple: Transports, telecomunicacions, comerç a l’engròs, etc.

TRANSPORTS:

El transport es l’activitat per mitja de la qual  una persona o una mercaderia es trasllada  d’un lloc a un altre.

Les funcions mes importants son:

Desplaçament quotidià: Es quan la població es desplaça i es serveix per ell mateix. Cada vegada hi ha mes espai de la residencia on es viu fins a la feina, això obliga a molta gent a utilitzar transport públic.

Desplaçament a llocs molt allunyats: Aquet transport a permès la generalització del turisme a escala mundial.

Distribució de serveis: Al seu torn, les facilitats d’asses facilita les activitats econòmiques.

TIPUS DE TRANSPORT:

Aeri: Es el mes adequat per el transport de persones per anar a grans distancies i per el transport

de grans mercaderias per lleugeres, ja que gracies a la seva rapidesa i velocitat es un gran

transport.

Marítim: Es la manera idonia per despaçar a molta distancia grans mercaderias pesans,com per

exemple petroli, ja que portar-lo amb un avio seria molt perillos. Un dels pocs inconvenients del

trsport maritim es la lentitud. 

Ramaderia:

TIPUS:

-          Ramaderia tradicional. Acostuma a complementar l’agricultura, perquè el bestiar; serveix per treballar al camp i produir adobs. Agricultor = petit bestiar d’ovelles o cabres (els i proporciona llet, carn i llana). Aquesta agricultura es practica a zones intertropicals (zones monsòniques i àrees mediterrànies). A les zones molt seques sorgeix la ramaderia de subsistència (països nòmades). Ramats d’ovelles, camells o cabres.

-          Ramaderia comercial o de mercat. Ramaderia comercial: objectiu es vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim benefici. (selecció de races, millores en alimentació ...). les noves tecnologies en refrigeració i congelació afavoreix al transport dels productes. Es distingeixen en dos grups segons la tècnica de cria:

§  Ramaderia intensiva: es practica en explotacions especialitzades. Els animals són criats en estables o granges (ramaderia estabulada) o es combina aquest sistema amb l’alimentació en règim de pastura (ramaderia semi estabulada). Es dedica principalment al bestiar boví.

§  Ramaderia extensiva: es practica a llocs on hi ha  molt de terreny de pastura. Hi ha ramats molt nombrosos (oest de Estats Units, la Pampa d’argentina, Patagònica argentina, Austràlia i la República de Sud - Àfrica). En aquest tipus de ramaderia es necessita poca mà d’obra, ja que els remats van per lliure, però necessiten capitals importants que permetin sumar caps de bestiar i disposar de bones estructures comercials.

El sector primari són totes les activitats que pasa els recursos naturals en productes primaris.


Els elements de l'agricultura son:
Els clima: Cada conrreu necessita unes condicions climàtiques de temperatura i d'humitat per créixer.
El relleu:  L'agricultura se son localitzar a les planes i al fons de les valls mes amplies, aixo es així perquè el pendent dificulta la feina i la mecanització.
El sòl: No tots els sòls son aptes per l'agricultura el seu aprofitament depen de la textura que condiciona a la retenció d'aigua i de l'acidesa que limita la fertilitat.

Sector terciari:

Definició:  El sector terciari és el sector econòmic que presenta serveis a la població.

Característiques:

-          Són heterogènies, per la varietat de serveis que ofereixen, les dimensions de les empreses ...

-          Són activitats intangibles i immaterials, on es valora l’esforç personal.
ç

-          Activitats impossibles d’emmagatzemar. Els serveis es presten quan calen, la oferta i la demanda es coordinen gràcies a les noves tecnologies.

-          Estan situades a prop del consumidor per prestar un servei imprescindible.

-          Tenen un nivell de mecanització relativament baix. (molts dels serveis no poden ser fets per màquines).

-          Estan expansives arreu del món.

-          Estan repartides de manera desigual. 

2. LES FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS

CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS D'ENERGIA

Les fonts d'energia són recursos naturals que, per mitjà de la seva transformació, permeten l'obtenció d'energia per al funcionament de les indústries, els transports i l'ús domèstic. Es clasifiquen en dos grups:

·         Segons la possibilitat

·         Segons la importància económica

FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I NO RENOVABLES

·         Les fonts d'energia renovables són pràcticament inexhauribles, com el Sol, l'aigua i el vent.

·         Les fonts d'energia no renovables són les que es troben en quantitats limitades.

FONS D’ENERGIA TRADICIONALS I ALTERNATIVES.

·    Les fonts d'energia tradicionals són les més utilitzades i cobreixen bona part de les necessitats d'un país.   Les fonts d'energia alternatives es fan servir poc perquè encara es troben en fase de recerca i desenvolupament, i perquè és més difícil explotar-les o més car.

2.2 LES FONTA D’ENERGIA TRADICIONALS

·         El carbó. És una roca combustible fòssil, que s'origina a partir de la descomposició de vegetals acumulats i sepultats durant milions d'anys.

·         El petroli. És un líquid oliós que procedeix de la descomposició, durant milions d'anys, de restes de vegetals i animals sepultats; per això, també és un combustible fòssil.

·         El gas natural. Té un origen i una formació semblants al petroli. Es fa servir com a combustible (calefacció i producció d'electricitat) o com a matèria primera en la indústria química.

·         L'energia hidràulica. És la produïda per l'aigua acumulada als pantans. Es fa servir per obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques.

·         L'energia nuclear. L'urani enriquit és el combustible utilitzat en els reactors nuclears, que generen una extraordinària quantitat d'electricitat.

LA PESCA AL MON

Des de sempre el mar ha estat una font de recursos per a l’esser humà, La pesca es bassa en l’aprofitament dels animals que ofereix el mar.

Aproximadament s’extreu 100 milions de tones de peix i marisc.

N’hi ha 2 tipus de pesca: La pesca tradicional o artesana i la industrial.

La pesca tradicional o artesana

es fa prop de la costa. Utilitza la força humana i ormeigs de pesca molt diversos i fàcils de manipular.

Es típica en zones poc desenvolupades. La seva producció es molt poca i serveix bàsicament per l’autoconsum. Nomes una petita part es destinada al mercat.

A països rics la pesca artesana es practica per captures determinades de molt valor de venda com la llagosta.

La pesca industrial

La pesca industrial te com a objectiu obtenir un gran nombre de captures.  Necessita recursos econòmic per equipar els vaixells i investigar nous sistemes de pesca, tecnologia avançada  per augmentar el nombre de captures i  l'activitat sigui rendible, i infraestructures portuàries on puguin desembarcar i des d'on es puguin distribuir les captures.

Pesca costanera: que utilitza vaixells petits proveïts de xarxes i llinyes potents. Pesquen prop de la costa, i les captures, que venen a la llotja, són com més va més petites per l'exhauriment dels fons marins.

Pesca d'altura:  La duen a terme les flotes més importants amb vaixells grans i ben equipats que s'estan a alta mar setmanes o mesos. Els vaixells porten radars per detectar els bancs de peixos i la direcció i la velocitat a què es desplacen; també porten sonars per mesurar la importància dels bancs detectats.

Gran pesca: que és la que practiquen alguns països (com ara el Japó i Rússia), que tenen unitats que pesquen en aigües molt llunyanes a prop de grans vaixells d'abastament.

   incipals zones pesqueres

·         les zones de la plataforma continental extensa, com ara al mar del Nord i al mar del Japó, on les       aigües són poc profundes i estan agitades per corrents marins, i les temperatures són favorables per a la vida dels peixos.

·         A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids, perquè s'hi concentren espècies d'aigües càlides i d'aigües fredes.

·         A les zones costaneres properes als corrents marins freds, perquè hi abunda el plàncton vegetal que serveix d'aliment al plàncton animal o zooplàncton.

      ELS PROBLEMES DE LA PESCA

Hi ha dos problemes greus la sobreexplotació i la falta de caladors.

Apart d’un altre, la contaminació de les aigües i del mar a causa de abocaments tòxics industrials i les marees negres provocades per accidents dels vaixells petroliers.

La sobreexplotació

El nombre creixent de vaixells a menat a una sobreexplotació de recursos pesquers de manera que posa en perill la reproducció de moltes espècies.

El 1950 la pesca mundial no arribava als 21 milions de tones, mentre que ara es supera als 100 milions i es capturen mes de 1100 especies de peixos mol·luscs i crustacis.

Algunes organitzacions internacionals demanen que es prenguin mesures  i proposen le següents mesures de preservació:

– Ús obligatori de xarxes de malla ampla per protegir les cries.

– Control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen.

– Establiment de temporades de veda.

– Limitació de la capacitat de les flotes pesqueres.

L’ampliació de les aigües jurisdiccionals

La traducció marítima es basava en la lliure utilitzaco dels mars, en la practica, el domini de les aigües per parts de les potencies nevals capaçes de aprofitar-ne i explotar-ne  els recursos.

L'explotació sostenible dels recursos marins

Els oceans asseguren el 90% de les emissions d'oxigen i constitueixen una reserva alimentària important, però sembla que s'ha exagerat sobre la seva capacitat.

els recursos animals i vegetals son limitats.

Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins, es considera urgent reemplaçar el sistema de depredació per una explotació intel·ligent i reglamentada del mar.

LA INDUSTRIA

Historia:

 El treball de l’artesà. L’artesà era l’amo del local i de les eines i estava asociat a un gremi. Els aprenents treballaven sense cobrar, només per aprendre l’ofici.

Les fabriques: la mecanització. Les màquines es van instal·lar a prop dels rius per  tal d’aprofitar l’energia dels salts d’aigua, i després, a les ciutats, quan van poder utilitzar el carbó com a font d’energia. Les primeres indústries utilitzaven molta mà d’obra i pagaven uns salaris molt baixos.

Noves tecnologies. Les noves tecnologies han permès la reducció de la mà d’obra i l’augment de la productivitat. De vegades, les empreses són grans i complexes. En aquest cas necessiten equips directius o executius que les gestionin.

Tipus:

Industries de béns de producció. Aquestes industries elaboren productes que no es consumeixen directament, sinó que són productes semielaborats (serveixen com a matèria primera).  La industria extractiva del ferro produeix barres, làmines o cables de ferro; aquests materials serveixen com a matèria primera d’un gran nombre d’indústries mecàniques. També s’anomena indústria pesant, perquè manipula quantitats enormes de producte.

Indústries de béns d’ús i consum. Produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors, com la indústria de calçat i la de l’alimentació. També s’anomena indústries lleugeres.

Procés i treball industrial:

El procés industrial necessita i combina una sèrie d’elements. Els principals són:

·         Les matèries primeres i les fonts d’energia. Els recursos que s’obtenen de la natura o alguns productes semielaborats.

·         La força del treball. És l’activitat de les persones que fa possible la producció. Reben un salari a canvi del seu treball.

·         El capital. L’activitat industrial a d’invertir diners en les seves instal·lacions i en la fabricació dels productes. Aquets productes s’han de vendre a un preu superior al de fabricació per tal d’obtenir beneficis.

·         La tecnologia. És el conjunt de maquinària, tècniques i materials imprescindibles per a la producció, i dels coneixements necessaris per manipular-los.

·         L’organització de l’empresa. Per assegurar la producció industrial son indispensables una organització i una gestió que combinin amb eficiència tots els elements per tal d’obtenir productes de qualitat a un preu raonable. A partir d’aquets elements l’empresa industrial té un producte que s’ha de vendre al Mercat. La diferència entre els costos i el preu del producte pot produir beneficis.

Zones industrials del món:

·         Una de les decicions més importants per reduir despeses i augmentar beneficis es escollir la localització més convenient. Les industries es localitzen als indrets que ofereixen les condicions que es considera que ofereixen més avantatges de funcionament en el moment actual.

·         Algunes industries mantenen la seva localització tradicional.

·         Les industries que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada, es situen a països amb mà d’obra barata.

·         Les industries que requereixen de tecnologia i recerca s’instal·len allà on hi ha mà d’obra especialitzada. Moltes empreses actuals s’han desconcentrat i s’han desestructurat.

Actualment hi ha empreses que tendeixen a situar les seves fàbriques a països amb mà d’obra abundant i barata. Per aquesta raó els països de l’Europa occidental, els Estats Units i el Japó han deixat de ser les regions industrials principals, atès que moltes fàbriques s’han deslocalitzat cap a zones de la Xina, Corea del Sud, Brasil o el sud-est asiàtics.

LES MATÈRIES PRIMERES:

Per elaborar un producte industrial son necessàries les matèries primeres naturals.

Matèries primeres d’origen animal: les matèries primeres d’origen animal com ara la llana i les pells procedents de la ramaderia i que es fan servir com per exemple en peses de vestir.

Matèries primeres d’origen vegetal: poden ser productes agrícoles com ara el cotó, o productes forestals com ara la fusta i el cartutx.

Matèries primeres d’origen mineral:les materies primeres d’origen minaral s’extreuen del subsol. La majoria dels minrals no es poden utilitzar directement Origen mineral: procedeixen del subsòl. Es classifiquen en tres grups:

Metàl·liques: hematites (ferro), bauxita (alumini), or, plata...

No metàl·liques: sal, sofre, marbre...

Energètiques: carbó, petroli, urani...

La mineria és l'activitat dedicada a extreure els recursos del subsòl, ja sigui de mines o bé de jaciments.

Els països desenvolupats consumeixen molts minerals i n'han de comprar una part als països pobres.

L'agricultura

El sector primari són totes les activitats que passa els recursos naturals en productes primaris.

Els elements de l'agricultura son:Les parcel·les: és una divisió del sòl agrari, és a dir, un tros de sòl dedicat al conreu. Les parcel·les poden ser de diferents mides i formes i límits segons aquests criteris podem distingir:
Camps closos (bocatge): Es caracteritzen pel fet de tenir parcel·les relativament grans i regulars i ho trobem a l’Europa atlàntica.
Camps closos (bocatge): Es caracteritzen pel fet de tenir parcel·les relativament grans i regulars i ho trobem a l’Europa atlàntica.Camps closos (bocatge): Es caracteritzen pel fet de tenir parcel·les relativament grans i regulars i ho trobem a l’Europa atlàntica.Camps oberts (openfield):  Format per parcel·les obertes sense tanques que delimiten la parcel·la, de poca extensió i amb formes regulars ho acostumem a trobar a l’Europa central.

Sistemes de conreu: són per obtenir productes agraris i els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu. Hi ha dos tipus:
Policonreu:  és l’espai agrari que es divideix en moltes parcel·les de mida petita on es conreen vegetals de diferents tipus.
Monoconreu: és l’espai agrari que s’especialitza a cultivar un sol producte

Paisatge de regadiu: L’aigua per regar els conreus s’extreu del subsòl o dels pantans i per mitjà de canals i es condueixen fins els camps.
Sistemes de conreu: són per obtenir productes agraris i els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu. Hi ha dos tipus:Policonreu:  és l’espai agrari que es divideix en moltes parcel·les de mida petita on es conreen vegetals de diferents tipus. Monoconreu: és l’espai agrari que s’especialitza a cultivar un sol producte
Paisatge de regadiu: L’aigua per regar els conreus s’extreu del subsòl o dels pantans i per mitjà de canals i es condueixen fins els camps.Sistemes de conreu: són per obtenir productes agraris i els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu. Hi ha dos tipus:Policonreu:  és l’espai agrari que es divideix en moltes parcel·les de mida petita on es conreen vegetals de diferents tipus. Monoconreu: és l’espai agrari que s’especialitza a cultivar un sol productePaisatge de regadiu: L’aigua per regar els conreus s’extreu del subsòl o dels pantans i per mitjà de canals i es condueixen fins els camps.Paisatge de secà: Els conreus només reben aigua de la pluja, no obstant això, és freqüent les tècniques de regadiu en paisatges tradicionals de secà.
Agricultura intensiva: Es practica als llocs molt poblats on el terreny es classifica com a escàs i les propietats són petites. Si acostumen a produir grans quantitats de productes amb l’espai més reduït possible. S’hi fan servir adobs i llavors seleccionada i s’hi fa servir molta mà d’obra.
Agricultura extensiva:  Es practica en llocs molt poc poblats amb molt terreny i molta poca mà d’obra la seva finalitat és obtenir a preu baix gran quantitats de producte com el cafè el cotó i el sucre. Les màquines acostumen a fer gran part de la feina.
Agricultura extensiva:  Es practica en llocs molt poc poblats amb molt terreny i molta poca mà d’obra la seva finalitat és obtenir a preu baix gran quantitats de producte com el cafè el cotó i el sucre. Les màquines acostumen a fer gran part de la feina.
Agricultura extensiva:  Es practica en llocs molt poc poblats amb molt terreny i molta poca mà d’obra la seva finalitat és obtenir a preu baix gran quantitats de producte com el cafè el cotó i el sucre. Les màquines acostumen a fer gran part de la feina.
Poblament: és l’espai de la part rural on habiten les persones, actualment el 39% de la població mundial viu en els espais rurals tot i que hi ha moltes diferències entre països.


El paisatge agrari és el paisatge natural modificat amb finalitat d’obtenir productes de la natura.