LA INDUSTRIA

Historia:

 El treball de l’artesà. L’artesà era l’amo del local i de les eines i estava asociat a un gremi. Els aprenents treballaven sense cobrar, només per aprendre l’ofici.

Les fabriques: la mecanització. Les màquines es van instal·lar a prop dels rius per  tal d’aprofitar l’energia dels salts d’aigua, i després, a les ciutats, quan van poder utilitzar el carbó com a font d’energia. Les primeres indústries utilitzaven molta mà d’obra i pagaven uns salaris molt baixos.

Noves tecnologies. Les noves tecnologies han permès la reducció de la mà d’obra i l’augment de la productivitat. De vegades, les empreses són grans i complexes. En aquest cas necessiten equips directius o executius que les gestionin.

Tipus:

Industries de béns de producció. Aquestes industries elaboren productes que no es consumeixen directament, sinó que són productes semielaborats (serveixen com a matèria primera).  La industria extractiva del ferro produeix barres, làmines o cables de ferro; aquests materials serveixen com a matèria primera d’un gran nombre d’indústries mecàniques. També s’anomena indústria pesant, perquè manipula quantitats enormes de producte.

Indústries de béns d’ús i consum. Produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors, com la indústria de calçat i la de l’alimentació. També s’anomena indústries lleugeres.

Procés i treball industrial:

El procés industrial necessita i combina una sèrie d’elements. Els principals són:

·         Les matèries primeres i les fonts d’energia. Els recursos que s’obtenen de la natura o alguns productes semielaborats.

·         La força del treball. És l’activitat de les persones que fa possible la producció. Reben un salari a canvi del seu treball.

·         El capital. L’activitat industrial a d’invertir diners en les seves instal·lacions i en la fabricació dels productes. Aquets productes s’han de vendre a un preu superior al de fabricació per tal d’obtenir beneficis.

·         La tecnologia. És el conjunt de maquinària, tècniques i materials imprescindibles per a la producció, i dels coneixements necessaris per manipular-los.

·         L’organització de l’empresa. Per assegurar la producció industrial son indispensables una organització i una gestió que combinin amb eficiència tots els elements per tal d’obtenir productes de qualitat a un preu raonable. A partir d’aquets elements l’empresa industrial té un producte que s’ha de vendre al Mercat. La diferència entre els costos i el preu del producte pot produir beneficis.

Zones industrials del món:

·         Una de les decicions més importants per reduir despeses i augmentar beneficis es escollir la localització més convenient. Les industries es localitzen als indrets que ofereixen les condicions que es considera que ofereixen més avantatges de funcionament en el moment actual.

·         Algunes industries mantenen la seva localització tradicional.

·         Les industries que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada, es situen a països amb mà d’obra barata.

·         Les industries que requereixen de tecnologia i recerca s’instal·len allà on hi ha mà d’obra especialitzada. Moltes empreses actuals s’han desconcentrat i s’han desestructurat.

Actualment hi ha empreses que tendeixen a situar les seves fàbriques a països amb mà d’obra abundant i barata. Per aquesta raó els països de l’Europa occidental, els Estats Units i el Japó han deixat de ser les regions industrials principals, atès que moltes fàbriques s’han deslocalitzat cap a zones de la Xina, Corea del Sud, Brasil o el sud-est asiàtics.